Santa Comba de
Bande fou construïda el 672 baix el regnat de Recesvint.[1] Aquesta
cronologia de finals del segle VII és l’acceptada per diferents autors que han
treballat el cas de Santa Comba de Bande. El Grup d’arqueologia Tardo-antiga i
Medieval encapçalat per Luis Caballero Zoreda senyalen fins a set moments de
reformes o noves aportacions a l’arquitectura primigènia.
Etapa
1: A partir dels anàlisis estratigràfics es va
descobrir que la fàbrica original encara es conservava als ciments, les voltes
i l’ absis fins al porxo. Posteriorment, però encara dins aquesta primera etapa
de la construcció primigènia, es varen afegir les estances als angles de les
naus sense afectar gaire a l’aspecte original de l’església. Es pot veure
aquest afegit i saber que correspon a un segon moment de la construcció pels
forats de bastida practicats al mur.
Etapa
2: Es donen les primeres ruïnes que condicionen
reformar una part de la nau nord, l’annexió de les naus que flanquegen la part
occidental i la reforma del porxo. També en aquest moment s’obre un altar
nínxol al mur oriental del creuer sud. Una documentació datada a l’any 872,
durant el regnat d’Alfons III en que encarrega al seu germà Odoario la
repoblació de l’antiga Aquae Flaviae, delegant al seu cosí el diàcon Odoyno la
restauració de l’església de Santa Comba, que es trobava abandonada feia dos
segles.
Etapa 3: Donat que no hi havia les lligades de l’habitació sud de la
capçalera, implica una nova ruïna a aquesta habitació i els murs exteriors es
varen haver de reconstruir posteriorment, possiblement al costat nord tenim el
mateix problema. El segle XII També es el moment en que es pinten les pintures
de l’absis.
Etapa
4: A finals de l’edat mitja es col·loca un cor alt als
peus, es sobreeleva del terra i es torna a pintar l’interior de l’absis
Etapa 5: A una inscripció ens parla de la construcció d’una capella funerària
sud-occidental al segle XVII i es construeix una nova portada per a l’església.
També es construeix una sagristia nord-est que s’annexiona als paraments
restaurats anteriorment.
Etapa 6: Al segle XIX,
s’afegeix una espadanya entre la nau del porxo i el contrafort del lateral
nord, adossat al braç occidental de la planta de creu.
Etapa 7: Durant el segle XX es
produeixen diverses obres com la demolició de la capella sud i a la dècada dels
trenta, l’arquitecte Alejandro Ferrant restaura l’església.
 |
| Evolució de la Planta: 1-Planta original, 2-Modificacions segles VIII-IX, 3-Planta Actual a través de: http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/prerromanico/combadebande.html |
[1] ADAM, Ernst, Historia del arte universal.vol. 9. La arquitectura medieval. Ediciones
Moreton, s.a. Bilbao Pàg. 63.
Bibliografia utilitzada:
CABALLERO, L.; ARCE, F.; UTRERO, MªA. Santa Comba de Bande, Orense. Arquitectura y documentación escrita. Unidad asociada CSIC / Universidad del país Vasco. 2003. Pàg: 69-73
ADAM, E. Historia del arte universal. La arquitectura medieval. Ediciones Moreton, s.a. vol:9. Bilbao, Pàg: 63
Entrada elaborada per Virginia Garí i Margalida Gomis
